L'orquestra sinfónica és una agrupación instrumental que reuneix les instruments per famílies: corda, vent-fusta, vent-metall i percussió.
Aquesta formación instrumental va néixer per la necessitat de tenir un grup d'instruments estables (siempre les mateixos) per acompanyar les representaciones de les òperes. Com que l'òpera va néixer a Itàlia, la majoria de paraules del vocabulari musical són italianes: tempo, allegro, accelerando, concretizo, ostinato, etc.
En la família de cordes, les violines es divideixen en dos grups: violines primers i violines segons.
El músic que toca el violí que està situar més a prop del director i del públic rep el nom de concertino. Entre altres funcions, el concertino ha de fer que tots els músics hagin afinar bé els instruments abans que el director surtí a l'escenari. El músic que toca l'oboè toca la nota la i, a partir d'aquest so, tots els altres músics afinen el seu instrument.
A vegades s'incorporen a l'orquestra altres instruments que habitualment no en formen part, com per exemple el piano, l'arpa, el saxofón, la celesta, l'orgue, etc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada